El camí cap al futur IV

Amb les botes ben brunyides i adaptades al seu turmell va seguir pels viaranys costeruts d'aquella ruta que no sabia on el portaven.
Es va passar quinze dies ascendint per una ruta cada cop més dura i rosta que l'estava amargant molt, fins al punt que cada dia que passava menys caminava i encara menys avançava. Al final va decidir que es plantava uns dies en un petit replà erm i llòbrec esperant algun missatge que vingués de les estrelles. Però, el senyal de les estrelles no el podia ni percebre per la desídia que el tenia adormit tot el dia. Sols s'alçava per buscar llenya i aigua ja que no tenia esma ni passió per rentar-se i menjar.

Però com que tot té un final, un dels pitjors dies quan ja ni tan sols abandonava els vorals de l'aixopluc va olorar un canvi de temps, venia una tempesta. Va mirar i es va adonar que estava encara't a aquesta. En un esforç mandrós i ple de rancúnia s'alçà, es carregà les poques andròmines que tenia i les va arrossegar direcció bosc amunt. Pocs minuts després va descobrir una esplanada immensa, s'apropava la tempesta amb molta força. A l'altra banda d'aquesta verdor hi havia un boscatge més espès i frondós. Es llançà a córrer en un últim atac de bogeria. Quan ja llampegava darrera del seu clatell, es resguardà enmig d'uns matolls i unes rases que li van permetre passar el temporal.

El vent que allunyà el temporal circulava per la trinxera i li va deixondir el pensament. Es despullà, agafar la roba bruta i la cremà. Buscava un gorg amb aigua i va trobar un rierol amb molt cabal. Es rentà i va eliminar tot el llot que portava a sobre.

Amb la pell neta i l'interior descansat, va començar de nou la marxa amb una energia renovada. Havia abandonat el vell camí estret, costerut i sinuós per uns prats verds més planers a primera vista. Amb un somriure i el pit ple d'alegria s'adormia esgotat del camí que havia pres cada jornada. I es llevava amb més energia que l'anterior.

2 anys junts

Aquests dies hem fet dos anys com a parella.

Dos anys de caminar en la mateixa direcció, d'estimar-nos, de compartir el nostra present, de imaginar el futur i de coneixe'ns més.

Han passat volant, sembla ahir que ens miravem els ulls per primer cop.
Sembla que era ahir que parlavem per primer cop.
Sembla ahir que ens acomiadavem per primer cop.

Però tot i semblar que era ahir ja fa dos anys.

Però que són dos anys amb el que ens espera?

Sols és el principi d'un llarg i magnífic camí que estem fent junts.

Exposició "Pau Casals i l'exili"

Dimarts, dia 6 d'octubre del 2009 s'inaugura l'exposició "Pau Casals i l'exili" a les 8 del vespre a la sala d'exposicions del Palau Moja (carrer Portaferrissa núm. 1)

Durant aquesta exposició es presentarà un llibre molt interessant:

Pau Casals i Andreu Claret. Correspondència a l'exili, a cura d'Anna Dalmau i Anna Mora.

Quan sàpiga la data d'aquesta presentació ja la publicaré.

Horaris de visita:

De dimarts a dissabte d’11 h a 20 h, ininterrompudament
Diumenges i festius d’11 h a 15 h
Dilluns tancat

Entrada gratuïta

Visites concertades per a escoles i grups:
Visites lliures al tel. 93 316 2818 (Palau Moja)
Visites guiades al tel. 977 684 276 (Fundació Pau Casals)

Una setmana de Mestre

Dilluns a les 9 en punt va començar la setmana! Altrament dit l'hora de la veritat. La partida serà llarga i la regularitat és el més important.

Crec que estic passant els primers examens ja que els alumnes intenten trobar els límits del mestre. Això si, primer avís a la 1 del migdia estic sense veu!

La setmana ha passat a una velocitat excepcional, he hagut d'ajustar el que volia fer amb el que podia. He d'aprendre a gestionar l'hora de classe.

Alguna situació impossible d'explicar. Coses que no imaginava que mai hauria hagut d'escoltar, però des de l'últim cop que vaig estar a una aula fins avui la canalla ha canviat. Hauré d'aprendre de nou com va tot.

D'altra banda em sento molt ben acompanyat pels companys. Els vaig coneixent a poc a poc, però aprenc un munt d'ells!