EL TOCABOIRES

És quan tinc febre que hi veig clar!

2012-02-15T22:13:00.000+01:00

Em fa molta gràcia veure que una amiga que no em coneix la meva passió per Igor Stravinsky ni que comporta auditivament pugui dir li agrada un comentari meu sobre l'audició del Canticum Sacrum. Per això, acte seguit he penjat l'enllaç del que he trobat per internet.

A posteriori, m'he preguntat que no coneixen la meva gran passió per aquest gran compositor enterrat a Venècia i que va revolucionar la música del segle XX.
Els que em coneixen saben que puc sentir moltíssima música. I que molt sovint parlo de producte musical ben fet, això no comporta que m'agradi o que la gravi al meu record. M'agrada i m'apassiona molt poca música. Però sobretot em posa la pell de gallina Stravinsky.
Ara mateix comença a sonar l'Oiseau de feu i no paren de ressonar en el meu cap els metalls de la Dansa Infernal, hi encara falten força parts.

Em pregunto com els podria fer partíceps del meu plaer més profund, però no ho ser. Ni tant sols els imagino assentats a l'Auditori un divendres al vespre o un dia qualsevol escoltant una obra de Guinjoan. No els veig capaços de comprendre com un present es podia concentrar-se amb els ballets de Stravinsky o que es relaxa escoltant el concert per violí de Berg. O que té una pujada d'adrenalina quan sona l'Eine Alpensinfonie de Richard Strauss o que una de les meves òperes preferides sigui Elektra. O que somii amb els ulls oberts poder tocar, la viola, Vida d'Heroi sota dirigit per Toscanini. Podria estar hores donant exemples de repertori. Avui no toca.

Reconec que les meves passions són diferents al meu entorn diari actual. I trobo molt a faltar aquelles converses de música, alguna conversa del tipus: a mi la versió que més m'agrada és de tal, i l'altre saltar amb una totalment oposada o el que apareix amb l'Urtext com a bíblia.

També he de confessar que he perdut molt vocabulari, repertori, i fins hi tot massa arguments. Ja no recordo cap nom de tota la tècnica d'arc, em costaria mesos recuperar el meu ull per la datació de partitures, i anys poder tornar a interpretar Hindemith amb la viola.
No em sento gens orgullós quan dic que estic jubilat musicalment, per què amb un somriure amago el meu particular alzheimer o millor dit els buits de la meva memòria.

I això m'entristeix igual o més que els meus companys de feina no coneguin la meva passió musical perquè sense ella potser mai hauria treballat al seu costat.

Com està el pati de negre

2012-01-31T22:59:00.000+01:00

Viure amb tranquil·litat cada dia és més difícil. T'atures a mirar, escoltar o llegir les notícies, i esgarrifa veure la situació en que ens han portat els polítics.

L'ambició humana no té límits ja que per engrandir els seus comptes corrents no han dubtat alhora de deixar-se subornar. Han fet favors a "amics" (éssers humans sense escrúpols) i que van forrar de ciment grans extensions de territori. Qualsevol ésser va poder progressar sense límits, crèdits a tort i a través, suborns arreu i a qualsevol persona: des de el "minduni" més pelat al gendre del sang blava. Ara resulta que un dels més pintats i el seu "mini yo" han quedat lliures i això és molt trist perquè ningú queda lliure de sospita, des del jurat popular al gosset fidel que feia copes a l'hotel dels anteriors. Esperem més serietat pel cunyat, com a mínim que entri a fer un "bed & breakfast" a la presó com a exemple pels corruptes.

Tot això em causa una profunda tristesa per què em pregunto quin serà el futur dels nostres fills, fins hi tot, encara més fosc veig el nostre futur com a persones.

Espero equivocar-me però a vegades cal preveure allò més dolent sabent que pot succeir el pitjor.

ARA QUE L’ANY S’ACABA

2011-12-24T12:23:00.000+01:00

Invoco els dies clars, ara que sé

que me’n desposseeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m’acompassa

la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera

m’adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

Poema de Miquel Martí i Pol

Aquest any he optat per un poema de Martí i Pol perquè deixa aquest regust amarg necessari per ser conscients dels anys que ens toquen viure perquè uns galifardeus no van ser prou honests i clars.

Tot i així, us desitjo un Bon Nadal, una bona entrada d'any!

Una abraçada i petons

Bona Diada Nacional

2011-09-11T11:46:00.001+02:00

Aquest any quan em plantejava el text per la diada sols em venia al cap un personatge, Heribert Barrera. I buscant un text he trobat aquest document visual.

TESTAMENT ALS CATALANS from Enric Borràs on Vimeo.

Encara que portem una temporada díficil hem de recordar el que ens va dir en Pep quan va recollir la Medalla d'Or del Parlament: "Si ens aixequem ben d'hora, sense retrets, i penquem, som un país imparable"

BONA DIADA A TOTS!!

El camí cap al futur VII

2011-07-21T02:11:00.000+02:00

Aquella primavera el va portar més al Sud. Havia abandonat, feia unes quantes llunes , la borda de pastor direcció al ginestell i la farigola. Havien acabat les herbes fines i altes, els camps i les pastures. La terra que l’envoltava era plena d’alzines sureres, ginestells, farigoles, roure martinenc i sobre tot molta sorra.

Turons desfets pels xaragalls eren el que l’entorpien, recs de pluges d’estiu que netegen el sól mig corromput de les boires i les neus de l’hivern. Seguia el seu camí endavant fent llargues esses enmig d’aquells paisatges , les capçades dels quals permetien penetrar una mica el sol, però plens d’ombres.

Les ombres que tenia enmig del front eren el que realment l’enterbolien el seu pas, però veia que eren fum d’encenalls. En trobar uns brots de botó, va decidir que l’animarien i l’ajudarien a preparar l’estiu que segons els seus comptes havia de ser el final de la travessa.

L’arribada al port per després començar la llarga navegació que seguia a la seva ruta.

Ens ha abandonat el Sr. Ramon

2011-06-07T19:41:00.000+02:00

Avui venia amb la idea de fer una entrada del meu caminant, però una notícia molt trista m'ha colpit les orelles.
Ens ha abandonat el Sr. Ramon Casals, el gran mestre que generacions de manlleuencs han tingut com a guia de l'aprenentatge. Primer a l'Acadèmia Casals i posteriorment al col·legi Casals - Gràcia.
El meu pare va ser alumne de l'Acadèmia, el meu germà al col·legi i jo al seu despatx ple de fum. Mai vaig tenir la sort que fós el meu mestre al col·legi.

Però, vaig disfrutar-lo com a mestre, instigador del meu gran vici, conversador, i sobretot com a humanista. Com a mestre em va ensenyar uns quants trucs que els alumnes del col·legi on treballo coneixen sobradament (1, 2 i ...), com explicar i relacionar matèries per fer-les més properes als alumnes, i sobretot que el meu català a l'aula fós sempre molt i molt pulcre i perfecte. Com a insitigador del meu gran vici, em deixava mirar, remirar, consultar els llibres que agafés de la seva magna biblioteca personal. En aquesta línia, va encendre la passió pels llibres antics. Com a conversador, vaig aprendre moltíssimes coses sobre segells, monedes, política, futbol, ...

D'ell podria explicar unes quantes anècdotes, però sols explicaré el que més em frepava: la seva passió per la lectura. El sr. Ramon es despertava quan ja havia començat el dia, i després tenia un horari de lectura i activitat que el tenien despert fins a la matinada. Podia llegir un munt de llibres alhora, però sempre dins un horari establert que sols trencava per les visites, la família, i el futbol, entre d'altres.
No ser quants llibres va acabar acumulant, però em quedo molt curt si dic uns 2000.

Em costa organitzar el que voldria dir, disculpim Sr. Ramon, però aquesta redacció es quedarà així. Ni la corregiré ni la tornaré a escriure. Avui me l'ha dictada el meu cor, trist, perquè no li podré donar les notícies que més m'alegren en aquest moment i que segur que li haurien arrencat un somriure.

En record a vostè, demà encendré un cigarret Winston i el deixaré que es consumeixi. Com vostè feia al seu despatx quan parlavem i ens deixavem emportar per aquelles magnífiques converses entre un noi que vol aprendre i un professor que no pot deixar mai d'ensenyar.

Una abraçada, Maria Rosa i Paquita.

FINAL DE CURS

2011-05-11T19:49:00.000+02:00

Ja he entrat a la recta final de la marató que suposa un curs educatiu. Aquest any, ja no m'agafen les dates amb tant d'improvís! El que fa l'experiència, poca, però la necessària de saber jugar amb els tempos que toquen. Ara estic apretant la màquina per poder marxar de colònies amb la feina apunt. La llista de tasques és llarga, però la tècnica de formigueta dóna els seus fruits poc a poc.
Espero poder arribar el dia 30 de juny viu i no mort com el curs passat.

No m'entretinc més per aquí perquè la parada de canvi de tasca s'ha acabat!

La felicitat també existeix treballant!

2011-03-23T21:12:00.001+01:00

Des del meu primer contracte sempre he volgut ser feliç treballant. Sóc dels que creu que si una feina entra en rutina i avorriment és millor plagar, i buscar-se una altra cosa, més en el món de l'educació. Tampoc mai m'he plantejat la vida com una competició, si no ja hauria entrat en una depressió profunda per culpa d'allò que més m'agrada, la música.

La baixa laboral m'ha servit per adonar-me que el millor pel dia a dia d'una persona és trobar un sentit per despertar-se i activar-se com a homo sapiens. Algún dia de la baixa vaig ratllar la desesperació del no fer res ni tenir un objectiu per fer aquell dia.

Des que he tornat a treballar he retorbat l'objectiu diàri, els alumnes (aquells monstres que ens fan tornar bojos buscant una forma d'ensenyar i que aprenguin). Durant la baixa dormia onze o dotze hores i perquè els pares em treien del llit. Ara em desperto cinc minuts abans del despertador.

Arribo mitja hora abans de començar les classes amb el desig de dir bon dia als companys. Espero amb delit els comentaris animals del mestre d'educació física, els somriures per sota el nas de la d'anglès, els fantàstic de la rossa, les notícies serioses de la de mates i les sorpreses de la nostra iaia. I perquè no dir-ho l'energia de la cap d'estudis o ritme dels talons de la de 3r.
Em sento ple d'energia i amb ganes de millorar cada dia pels companys. L'energia positiva que desprèn el nostra claustre et fa volar i sobretot no em deixa pensar amb el dolor del meu genoll. Ell ja s'encarrega de dir-me que existeix quan m'aturo o he acabat la jornada.

Cada dia ben cansat vaig a dormir feliç de treballar entre els meus companys i sobretot tenir els alumnes que tenim, per molt que ens facin pensar i barrinar.

Podem parlar de la maledicció de Indochina?

2011-02-16T18:55:00.000+01:00

Aquests dies estic tot el dia al món de les cabòries. Ara mentre llegia el diari em trobo que apareix la notícia de la mort del cuiner Sant Santamaria a Singapur (descansi en pau). De cop i volta la neurona ha fet contacte hi he recordat que fa poc es va morir a Milà el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, David Martínez Madero, que procedia de Singapur. I la segona relació ha estat el gran Manuel Vazquéz Montalban que ens va abandonar a l'aereoport de Bangkok.

Tres personatges morts a "Indochina" podria ser casualitat o coincidència?

Podriem fer una mica de Pepe Carvalho, oi?

Això si no serem maleducats com cert periodista que uns dies després de la mort del director de l'Oficina Antifrau, va demanar al Portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, si havien investigat un possible assassinat.

Però sobretot i per davant de tot, donar-los gràcies per la feina ben feta!

Estic cabrejadament congelat!

2011-01-23T21:46:00.000+01:00

Estem a la Sagrada Família de concert. molt amablement la Fundació Pau Casals ens ha regalat 2 entrades, per tant no ens podem queixar d´on siguin. El mal fat a provocat que fossin a la penúltima fila del lateral. Però com ha dit la Laia: mirar el sostre amb banda sonora. Fins aquí d´acord.
Però el que em subleva la sang, impedint que tingui fred per escriure això és tenir una porta oberta al darrera i, un treballador del gremi de la seguretat plantat al davant amb l´ordre de no deixar passar ningú.
Sóc conscient que la temperatura de la Basílica no pot ser la mateixa que la de Mango, però que faci menys fred a fora que a dins és molt trist. Trist i patètic és que a les 3 darreres files ara, 45 minuts de concert, sols hi estiguem 4 persones.
Aquesta porta oberta, amb seguretat curt de gambals i amb mires de mul, s´estigui buidant de gent congelada que venia amb tota l'alegria de disfrutar, com ha dit l´honorable Joan Rígol, de la conjunció creativa de tres grans de la nostra cultura: Gaudí, Casals i Alavedra.
Demanem disculpes a tothom, músics,cantants, públic però la incomoditat del fred ens obliga a marxar.

Els deures de cada 1 de gener

2011-01-01T13:05:00.000+01:00

Fa 12 hores que ha començat l'any segons diuen, felicitats a tothom. Però jo no sóc gaire donat a les festes quan no estic bé, com tothom. Aquest any 2011 l'he començat amb un dolor continuat, ara ja una mica més suau que el principi, provocat per l'operació de menisc que em van fer fa uns dies.

Realment crec que el meu any nou va començar a les 6 de la tarda del dia 20 de desembre en el moment que em vaig despertar de l'anestèsia. Gairebé dos anys de dolor a la cama, de passejar-se coix, de no poder moure'm gaire, de gel cada dia a la cama, de pujar les escales de casa com un ànec, ... Per tant, ahir no vaig celebrar gaire res perquè jo ja fa 11 dies que estic al 2011.

Tot i això, bon any 2011 a tothom.

El camí cap al futur VI

2010-12-01T22:40:00.001+01:00

Ja s'acabava l'hivern, havia estat dur. Tenia la sensació de bloqueig mental i físic que provoca la fredor i l'humitat de les llargues fosques. Havia tingut massa temps per pensar i dormir. Aquesta letàrgia diària li havia provocat un relentir en totes les seves accions cerebrals i físiques. I això l'ennuvolava perillosament.

El canvi va esdevenir-se a la primera ràfaga d'aire tèbi, la fosa de neus i els brins d'herba que lluitaven per sobresortir. Va començar a estirar la musculatura com un ca quan es desperta. Li feia mal tot, però l'astre rei i l'alegria de poder engolir aliments plens d'energia el despertaven. Els dies van anar passant i va decidir que encara no era moment de moure's fins que estigués recuperat.

Això si, el pas definitiu el va fer quan va poder engolir una bona becada, l'última de les que havia estat observant aquell hivern. La va trobar molt gustosa, tot i que li hauria agradat cuinar-la amb calma i tranquil·litat. Aquell mossec li va despertar les ganes de seguir el camí envers el seu destí.

Nou curs

2010-09-21T00:18:00.000+02:00

Ja fa uns dies que ha començat el curs escolar 2010- 2011.

Avui he intentat recordar que feia fa 20 anys! I m'ha vingut vertigen. He intentat recordar qui era la meva tutora a 4t de primària, i si mal no recordo era la Dolors. La primera mestra que vaig tenir la sensació que ja havíem deixat de ser petits ja que va ser el primer curs que fèiem classe al primer curs del col·legi. Recordo que la nostra classe donava directament a l'escala metàl·lica. Des d'allà es podia veure qui pujava per ella, que durant les classes acostumava a ser la senyora Paquita (la nostra estimada secretària). Recordo que vam començar a llegir el Cavall Fort, l'objectiu era acabar ràpid la feina per poder llegir aquella tirallonga de còmics que ens mostrava aquesta revista que casualitats de la vida fan que s'editi a menys de cint cents metres d'on visc.

I em costa recordar més coses ja que ... no en parlaré.

Patrick Boivin - Un geni de You Tube

2010-07-02T12:58:00.001+02:00

Un geni del video, la seva especialitat Stop Motion, però d'una excel·lència impressionant.

El nostra viatge a Eivissa té BSO

2010-05-03T17:09:00.002+02:00

Hem estat a Eivissa!
Amb molt bona companyia, d'en Vicent i la Yamila. I hem conegut molts garrits i garrides de molt bona pasta.
I abans de penjar alguna foto avancem la banda sonora del viatge. Una bella cançó que és com un himne de la illa, des dels menuts fins als grans la canten: Jo tenc una enamorada en la versió de Projecte Mut (un dels millors grups de la més gran de les Pitiüses).

Jo tenc una enamorada

Jo tenc una enamorada
a sa banda de Migjorn,
i en ser que la vaig a veure
sempre em diu que quan hi torn.

Jo li dic que serà prompte
si no mo'n anam del món:
quan es pins faran magranes
i ses figueres melons.

La mar estarà eixuta
i hi correran carretons;
per dins es terços de botges
hi pescaran es cassons.

I llavò jo tornaré
i em casaré amb tu, si vols;
ja et pots començar a fer roba,
que hi hem de sortir bufons;

que a sa cinta portaré
una arma de dos canons,
i cada tron que faré
serà de dos trons bessons.

Versionada per Projecte Mut dins el disc Ressonadors (2009) d'una cançó d'UC del disc Cançons d'Eivissa (1974)

Sant Jordi, la llegenda

2010-04-22T21:38:00.008+02:00

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veïnat, desconsolat i alacaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot mansoi i estamordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Imatge extreta del MNAC: Taula de Sant Jordi de Jaume Huguet

Text extret del Costumari Català de Joan Amades

Barcelona, 9 de març del 2010, Nevat!!!

2010-03-09T12:31:00.003+01:00

A LES ESCALES DE L'ESGLÉSIA DE LESSEPS

A LA PLAÇA LESSEPS

ELS PATIS DE DARRERA DE CASA

EL PATÍ DEL RICART i MATAS

LA PALMERA DEL RICART i MATAS

Van arribar 2 habitants i el cens va créixer un 20%!

2010-03-03T11:52:00.004+01:00

Aquest poblet o llogarret o ... (no ser com es pot dir un nucli habitat tan petit!) hi viu un bon amic que fa molt que no veig. Avui hem parlat per telèfon!!! Un gran què.

Per cert, el poble es diu Malgrat i està a la comarca de la Segarra.

Ai ai ai Quico!!! Una abraçada!

10 anys de viure a Barcelona: 2 realitats lingüístiques diferents

2010-02-18T22:13:00.003+01:00

Aquesta tarda quan he arribat de treballar m'he trobat dues amistats, una nascuda a la Península Ibèrica i l'altre als EEUU. Les dues des del seu lloc de treball fomenten la cultura musical del nostre país. Una l'he saludada dient-li: "Bona tarda, quan de temps!" i a l'altra:" Hola, como estás?".

En el moment que acabat de dir això m'ha vingut a la ment que ambdues porten una dècada vivint a Barcelona, una necessita en nivell C de català com a requisit per obtenir el treball pel qual s'està formant i a l'altra a la feina gairebé sempre es dirigeixen a ell en castellà, anglès, alemany o italià.

La persona que va néixer als EEUU s'acomiadat dient que anava a fer un cafè en el qual comentaven una novel·la en català de Manuel de Pedrolo. Amb l'altra hem anat a fer un cafè on el bilingüisme i comentar aquesta anècdota han estat una de les coses que hem comentat.

Aquest vespre li estava donant voltes a aquesta anècdota quan he recordat unes paraules que em deia la mare quan era petit i venien amics a casa els quals ens parlaven en castellà: "Fa 30 anys que viuen a Manlleu i encara no els he sentit dir una paraula en català, això és culpa nostra perquè no els creem la necessitat de parlar en la nostra llengua."

Aquesta anècdota que avui comento és una cosa molt i molt normal a la nostra ciutat i al nostra país. Però el que més em sobte és el fet que a una persona tan llunyana del Principat parli un català més que correcte i a mi em costi mantenir una conversa en una sola llengua si l'interlocutor em pot entendre i pot parlar la meva llengua mare?

Què m'està passant?

Un carnaval especial!!!

2010-02-16T20:55:00.003+01:00

Concert dels Delírics un grup molt especial per nosaltres. Vam rebre una nova classe de superació i de força d'en Carles, amics i família. Cada concert per a mi és un homenatge per a la "fan number one".

Us recomano que escolteu un parell de cançons al seu Myspace: Sera Marisa, tu costado i El camí. Són dues belles obres, el primer un poema dedicat a la mare d'en Carles i recitat pel pare Carlos (quina gran veu) i la segona, dedicada a la petita Minerva "el despertador".

Aquesta és la nostra disfressa de carnaval, gràcies al Clap!
Feia una eternitat que no em feia una foto d'aquest estil, però estic content perquè anava en tònica amb el carnaval de l'escola!!
Jajajaja

La Laia comença!!!

2010-02-16T20:45:00.002+01:00

Aquesta foto és perquè us adoneu de la mida d'una de les pintures que ha de restaurar la Laia. Jejejeje, petit no és. Així doncs ja puc dir que el taller de restauració de la Laia ha començat a funcionar!!!

Felicitats nina!!! ^^

El camí cap al futur V

2010-01-03T18:04:00.002+01:00

Aquells prats planers havien resultat ser uns terrenys amb les herbes altes i que feien el camí llarg, però l'alegria del sol a la cara i l'escalfor de l'ànima li van permetre avançar més del que realment es pensava. Va estar quatre llunes trescant en direcció al Sol ja que s'apropava la temporada de neus i volia arribar com més al sud millor per poder descansar amb un clima més favorable.

A la primera volva de neu, encara no havia aconseguit el seu objectiu. Tenia el mal vici de buscar objectius difícils de complir, però com que ja era prou al sud va entrar al primer cau de pastors que va trobar. Era el primer aixopluc que va trobar.
Va passar un llarg hivern durant el qual va fer-se més dur degut a les inclemències del temps i de la supervivència. Això el va portar a pensar molt sobre qui era i que volia esdevenir. Després de barrinar molt temps va decidir que el millor era plantejar-se les coses de mica en mica.

ELS MILLORS DESITJOS!

2009-12-27T14:34:00.001+01:00

Diuen que aquestes dates són les de retrobar-se, estar amb la família, perdonar-se i tenir llargues converses d'aquelles que arreglen el món..

Nosaltres us desitgem que la nostra amistat segueixi tant o més forta com fins ara, i que sigueu feliços.

Molts petonets!

Laia i Andreu

Fila 0 Seients 5 i 7, primera representació de la mini temporada de PAGAGNINI al Romea

2009-12-16T23:48:00.003+01:00

Per primer cop, tercer en total (i per ara), hem anat a veure Pagagnini!
I com sempre ens hem quedat embadalits amb aquest espectacle!

Us adjuntem la lletra i la música d'un dels números, que és més bonic.

LA JAVANAISE (1963), Serge Gainsbourg (1928 - 1991)

J'avoue
J'en ai
Bavé
Pas vous
Mon amour
Avant
D'avoir
Eu vent
De vous
Mon amour

Ne vous déplaise
En dansant la Javanaise
Nous nous aimions
Le temps d'une chanson

A votre
Avis
Qu'avons-nous vu
De l'amour
De vous
A moi
Vous m'avez eu
Mon amour

Ne vous déplaise
En dansant la Javanaise
Nous nous aimions
Le temps d'une chanson

Hélas
Avril
En vain
Me voue
A l'amour
J'avais
Envie
De voir
En vous
Cet amour

Ne vous déplaise
En dansant la Javanaise
Nous nous aimions
Le temps d'une chanson

La vie
Ne vaut
D'être
Vécue
Sans amour
Mais c'est
Vous qui
L'avez
Voulu
Mon amour

Ne vous déplaise
En dansant la Javanaise
Nous nous aimions
Le temps d'une chanson

El camí cap al futur IV

2009-10-19T09:24:00.003+02:00

Amb les botes ben brunyides i adaptades al seu turmell va seguir pels viaranys costeruts d'aquella ruta que no sabia on el portaven.
Es va passar quinze dies ascendint per una ruta cada cop més dura i rosta que l'estava amargant molt, fins al punt que cada dia que passava menys caminava i encara menys avançava. Al final va decidir que es plantava uns dies en un petit replà erm i llòbrec esperant algun missatge que vingués de les estrelles. Però, el senyal de les estrelles no el podia ni percebre per la desídia que el tenia adormit tot el dia. Sols s'alçava per buscar llenya i aigua ja que no tenia esma ni passió per rentar-se i menjar.

Però com que tot té un final, un dels pitjors dies quan ja ni tan sols abandonava els vorals de l'aixopluc va olorar un canvi de temps, venia una tempesta. Va mirar i es va adonar que estava encara't a aquesta. En un esforç mandrós i ple de rancúnia s'alçà, es carregà les poques andròmines que tenia i les va arrossegar direcció bosc amunt. Pocs minuts després va descobrir una esplanada immensa, s'apropava la tempesta amb molta força. A l'altra banda d'aquesta verdor hi havia un boscatge més espès i frondós. Es llançà a córrer en un últim atac de bogeria. Quan ja llampegava darrera del seu clatell, es resguardà enmig d'uns matolls i unes rases que li van permetre passar el temporal.

El vent que allunyà el temporal circulava per la trinxera i li va deixondir el pensament. Es despullà, agafar la roba bruta i la cremà. Buscava un gorg amb aigua i va trobar un rierol amb molt cabal. Es rentà i va eliminar tot el llot que portava a sobre.

Amb la pell neta i l'interior descansat, va començar de nou la marxa amb una energia renovada. Havia abandonat el vell camí estret, costerut i sinuós per uns prats verds més planers a primera vista. Amb un somriure i el pit ple d'alegria s'adormia esgotat del camí que havia pres cada jornada. I es llevava amb més energia que l'anterior.

2 anys junts

2009-10-18T01:21:00.002+02:00

Aquests dies hem fet dos anys com a parella.

Dos anys de caminar en la mateixa direcció, d'estimar-nos, de compartir el nostra present, de imaginar el futur i de coneixe'ns més.

Han passat volant, sembla ahir que ens miravem els ulls per primer cop.
Sembla que era ahir que parlavem per primer cop.
Sembla ahir que ens acomiadavem per primer cop.

Però tot i semblar que era ahir ja fa dos anys.

Però que són dos anys amb el que ens espera?

Sols és el principi d'un llarg i magnífic camí que estem fent junts.

Exposició "Pau Casals i l'exili"

2009-10-04T22:11:00.002+02:00

Dimarts, dia 6 d'octubre del 2009 s'inaugura l'exposició "Pau Casals i l'exili" a les 8 del vespre a la sala d'exposicions del Palau Moja (carrer Portaferrissa núm. 1)

Durant aquesta exposició es presentarà un llibre molt interessant:

Pau Casals i Andreu Claret. Correspondència a l'exili, a cura d'Anna Dalmau i Anna Mora.

Quan sàpiga la data d'aquesta presentació ja la publicaré.

Horaris de visita:

De dimarts a dissabte d’11 h a 20 h, ininterrompudament
Diumenges i festius d’11 h a 15 h
Dilluns tancat

Entrada gratuïta

Visites concertades per a escoles i grups:
Visites lliures al tel. 93 316 2818 (Palau Moja)
Visites guiades al tel. 977 684 276 (Fundació Pau Casals)

Una setmana de Mestre

2009-09-20T20:44:00.004+02:00

Dilluns a les 9 en punt va començar la setmana! Altrament dit l'hora de la veritat. La partida serà llarga i la regularitat és el més important.

Crec que estic passant els primers examens ja que els alumnes intenten trobar els límits del mestre. Això si, primer avís a la 1 del migdia estic sense veu!

La setmana ha passat a una velocitat excepcional, he hagut d'ajustar el que volia fer amb el que podia. He d'aprendre a gestionar l'hora de classe.

Alguna situació impossible d'explicar. Coses que no imaginava que mai hauria hagut d'escoltar, però des de l'últim cop que vaig estar a una aula fins avui la canalla ha canviat. Hauré d'aprendre de nou com va tot.

D'altra banda em sento molt ben acompanyat pels companys. Els vaig coneixent a poc a poc, però aprenc un munt d'ells!

Herois anònims

2009-09-09T00:44:00.003+02:00

Avui he rebut una trucada que m'ha trencat pel mig hi m'ha fet plorar de tristesa i alegria. Encara estic plorant d'impotència pel que ha passat amb aquest infant. I tot el que ha esdevingut des que està entre nosaltres. No ho explicaré per respecte a la família.

El fet és que hi ha una personeta que té uns dies de vida que ha esdevingut, a través de la decisió del seu pare, el meu nou heroi. No el podrem veure mai, però salvarà la vida d'altres infants.

Quan era petit a casa la mare ens llegia un llibre que es deia, si mal no recordo, "Les obres de Misericòrdia", doncs aquest infant i l'actuació del seu pare per a mi passen a ser un capítol d'aquesta obra, més que un capítol són el llibre sencer.

Els dos penso recordar-los sempre. Passen a formar part dels que trobo a faltar i que sols puc recordar com la padrina Anna Maria, l'avi Llorenç, l'Íngrid i la Neus.

Em sap greu, volia dedicar-vos una bonica entrada però no puc escriure més.

Sols puc fer-vos una abraçada molt gran. Cuideu-vos molt.

Fases de la vida

2009-08-22T18:26:00.005+02:00

El dia 31 d'agost acabaré una fase de la meva vida que la denomino amb un mot molt clar: Arxiu.

Aquesta fase per a mi ha estat molt important per donar-me un creixement personal i professional molt gran.

Si quan tenia 17 hi estava fent el treball de recerca m'arriben a dir que amb 27 anys hauria

participa't tant i tant activament en una publicació de recerca els hi hauria dit que s'havien begut l'enteniment, que això sols ho feien les persones grans i amb un bagatge acadèmic que no podria tenir mai.

Ara ric, perquè sense haver acabat la carrera ja tenia una publicació feta amb molta constància i cor (gràcies mare per ensenyar-nos que la persistència i el treball ben fet dóna fruits).

Aquesta ha estat la primera fita d'una carrera musicològica que a partir del dia 1 de setembre a les 9 del matí quedarà en un segon terme.

Em volia acomiadar d'aquest episodi de la meva vida dient-vos que havia acomplert l'objectiu d'acabar d'inventariar l'arxiu de partitures de l'OBC, però no serà possible. Serà la primera vegada que deixo una feina sense haver acomplert l'objectiu que m'havia proposat. Això em fa enfadar i entristir, però em fa tocar de peus a terra ja que no sempre podem aconseguir allò que desitgem. Potser no he sabut enfocar tota la meva energia en la meva tasca, però era tant i tant emocionant i motivant tot el que s'esdevenia al meu voltant que volia ser a tot arreu. Demano disculpes, però he estat molt i molt afortunat de poder viure una temporada de l'OBC des de les entranyes i veure els resultats inmediats assentat a la sala simfònica.

El dia 1 de setembre a les 9 del matí obriré una etapa nova de la meva nova vida de Mestre. Com serà? No ho ser. Com vull que sigui? Molt rica en emocions i reptes que em permetin anar a dormir cada dia amb un somriure d'haver fet la feina ben feta. I de que em desperti cada dia amb alegria! Estic emocionat i molt nerviós perquè tots sabeu que l'educació per a mi no és una feina qualsevol és crear el futur de la nostra societat.

D'això puc recordar una conversa amb el Sr. Ramon Casals (professor del meu pare i fundador de l'escola de primària on vaig estudiar) que em deia que qualsevol alumne que tingués l'hi havia d'ensenyar el màxim encara que el seu procés d'aprenentatge fós lent i dificultós. La que la meva obligació com a mestre era donar-li unes bases sòlides pel futur. Sempre que parlem d'educació em diu que els alumnes són futur, els mestres present. Grans paraules d'un Professor que ha fet present un bon reguitzell de manlleuencs.

Tinc ganes de retonar a l'educació, últimament estic recordant totes les meves vivències de Facultat i a la Bonanova. Potser no recordo molt bé les aules, però recordo perfectament l'essència del que ens deien els nostres professors i els meus companys de feina. Un somriure se'm escapa quan ho recordo i la sang em bull.

Ja us explicaré com em va, però sols dir-vos que la meva mare va estar molt i molt orgullosa, diria que alguna llàgrima d'alegria li va caure, quan li vaig dir que tornava al formidable i emocionant món de l'educació.

Sense haver-li dit mai he de reconèixer que m'apassiona el món de la canalla per "culpa" seva i que he utilitzat moltes coses de les que ella al llarg de 30 i pico d'anys ha experimentat en el món de l'educació extraescolar.

Gràcies Mare.

El camí cap al futur III

2009-08-17T10:52:00.004+02:00

Quan va començar, no es creia capaç d'arribar tant lluny. Havia creuat passos durs, plens de boira i d'humitat; havia dormit en llocs plens d'esbornacs on havia caigut un i altra cop. S'havia enfonsa't menys del que es creia o més del que podia percebre, però amb paciència i mirant endavant havia sortit dels tolls on havia caigut.

Durant un temps va anar molt ben recolzat per un bastó, es sentia fort i segur. Però com tot recolzament s'havia debilitat i trencat. Es veia sol i desconfiava fins hi tot del calçat. Per un home de muntanya desconfiar-ne és com desafiar la vida en la solitud i la desesperació. Sense poder fer un pas més per la impotència que l'imbuïa de pànic vers el futur, va asseure's al terra amb la motxilla a l'esquena, els genolls a l'altura de les orelles, va amagar el cap entre aquests i les mans tot arrancant a plorar.
Un cop sec de tots els mal pensaments i les pors que portava dins va observar les bótes, encara eren allí calçades i ben ajustades, sense gaire més que alguna ratllada a la punta i plenes de pols. Es descalçar, va agafar el greix d'euga de la bossa, les va untar carinyosament i amb delicadesa. Un cop absorvit el greix i ben brunyides se les mira carinyosament i va pensar que aquell bastó no era important si no que era un accessori més que havia usat al llarg del seu viatge.

I posant-se dret va continuar la llarga ruta que no sabia on el portaria, però que havia de fer per arribar.

Manlleuencs

2009-08-10T20:02:00.005+02:00

Aquesta entrada va dedicada a una manlleuenca que ens ha deixat i a un manlleuenc.

Primer de tot, acabo de llegir i saber que ens ha abandonat la Maria Rosa Collell.
Un record per a una persona compromesa i involucrada amb la vila i una de les impulsores de la Festa del Serpent.

I en segon lloc, i m'hauria agradat que únic és parlar d'en Ramonet (Ramon Julián). És una d'aquelles persones que mai fa soroll, però sempre hi és.

Jo et segueixo a través de Desnivel i que ahir casualitats de la vida estava ordenant les meves adreces d'interès d'internet quan vaig fer un clic a la revista d'escalada i alpinisme. Vaig veure que estaves al Sant Jordi, i em va faltar temps per venir-te a veure. Al vespre no vaig poder, però aquest matí puntualment ja he mirat que havies fet. Felicitats per la segona plaça, perquè la paret que tenieu era molt difícil i en totes les semis que vaig veure sols 2 escaladors van arribar a la reunió o top.

Espero i desitjo que el dolor de la mà et desapareixi i puguis estar a dalt de tot la resta de la temporada!

I ja us aniré informant d'aquest gran escalador!

Novetats!

2009-08-06T23:51:00.003+02:00

Com li deia ara mateix per correu a una amiga que fa molt que no veig. Em queden 14 dies de feina a l'Auditori. Molt possiblement no acabaré l'inventari i això em fa ràbia! Però és la pura realitat.

D'altre banda dir-vos que el setembre retornaré a les aules!!! Sí, tornaré a ser Mestre. Estic molt orgullós i content del canvi. És una escola concertada d'una sola línia! Em pensava que a Barcelona no existien, però resulta que si!
Estic nerviós per la meva nova feina ja que és molta responsabilitat, però és un repte que em ve molt i molt de gust.

Sobre els arxius, ara m'ho plantejo com una realització personal i sols em marco un objectiu, acabar l'arxiu de Ripoll.

26 ANYS!!! FELICITATS LAIA!!

2009-08-02T13:15:00.002+02:00

Avui la mussoleta o lleona (recordes Roger) fa 26 anys.

Em venen moltes paraules, pensaments, records, projectes de futur, però sols diré una cosa:

T'ESTIMO!!

PELL DE BRAU (fragment)

2009-07-25T22:42:00.003+02:00

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor.
(...)
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
(...)
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Salvador Espriu

De nou a Sudan

2009-07-20T00:43:00.003+02:00

En Quim (el meu germà) i la Carina (la cunyada) tornen a treballar al Sudan. Millor dit la Cari ja hi és i en Quim marxa al mes d'agost. Aquest cop tornaran a no anar junts ja que cada u treballa per una secció diferent. Aquest cop per sort no hi haurà un oceà pel mig!!
Us adjunto el mapa per poder veure on seran.

El post 300

2009-07-17T13:02:00.013+02:00

Aquesta entrada hauria d'haver aparegut fa uns quants mesos. Però l'Atzar ha estat que fós avui. No ser com sortirà, però ser que hi sortirà tot el que vull expressar ara mateix.

Primer de tot dir que el meu expedient acadèmic d'Història i Ciències de la Música consta com a tancat i en disposició de títol, altrament dit, estic Llicenciat!!!

Des del setembre o principis d'octubre del 2002 que vaig accedir amb el número 59 de 60 a la carrera fins avui ha plogut molt.

Hem fet milers de quilòmetres ( gràcies al meu pare,en Jordi Guinart!); he acumulat molts no presentats i assignatures abandonades, alguns suspesos mítics com els de Notació. Però també alguna Matrícula d'Honor que m'ha lligat més que els suspesos (ai ai Gregori, jajaja!).

Una comunicació a un congrés, un article, un llibre, dos anys de beca al Ricart i Matas (i el pis on visc!), uns mesos molt intensos a l'arxiu de partitures de l'OBC, classes de violí a Gurb, Torelló, Sant Pere, Tona, Prats, a la Bonanova, l'orquestra de l'UAB i el kv 626 (jajajaja), una assignatura que em va obrir els ulls a l'ESMUC, un any de viure i treballar a la Bonanova, molts viatges a Ripoll a fer l'inventari del fons musical (Joan, sóc un "bandidu" per no venir), viatges de "noserquanteshores" a Canet (dinars al 6Q, converses i molta feina).

Però sobretot i el millor de tot, bons amics i recolzaments que m'heu ajudat amb apunts, fotocòpies, llibres, classes de notació, resums, ... i sobretot energia per seguir i no abandonar. no posaré noms ni fets, vosaltres els sabeu i jo també.

Però sobretot el que he rebut tots aquests anys és afecta, coses per aprendre i estimació!

Moltes gràcies a tots pel que heu fet molt sovint sense saber-ho.

---

També vull fer cabre en aquesta entrada una mica de realitat dura, és la mare de l'Imma Pujol, la meva estimada mestra de català de la infància, que va traspassar aquest dimarts passat.Us acompanyo en el sentiment. I a tots us explicaré perquè li dedico una part del post a ella.

L'Imma per a mi és molt important ja que em va ajudar a fer el meu primer poema d'amor, em va ensenyar a redactar i a rellegir els meus pròpis textos amb altres ulls (encara em costa :(, i ho intento fer), però per sobre de tot l'Imma és una de les "nenes de casa" (aquest és un terme que utilitzem a casa per referir-nos a les nenes, ara algunes mares, que de petites van rebre classes de costura de la meva mare i que van arribar a tenir tal nivell de confiança que entraven i sortien, feien i desfeien per casa com si fóssin germanes meves i que encara ho continuen sent).

La mare de l'Imma és una persona especial per a mi.

Els últims anys d'EGB, des de 4t fins a 8è un present ho va passar molt malament, actualment s'anomena "bulling" o assetjament i maltractament físic i mental a un company de classe i alumne.
Sempre recordaré que gràcies a ella vaig tenir una setmana de tranquil·litat perquè va provocar que fós considerat diferent durant uns dies.
Amb l'escola vam visitar XovoVic, ella hi treballava i jo no ho sabia, em va venir a saludar al mig de la visita i els companys de classe es van quedar astorats, igual que jo perquè no la vaig reconèixer amb bata blanca. Aquest fet tant simple va provocar que durant una setmana em van deixar descansar pensant-se que jo era una persona important. A la que ningú va recordar la visita vaig tornar a rebre per tot arreu. Però gràcies a ella vaig tenir un cel blau entre tants núvols.

Moltes gràcies i sempre et recordaré!
-----

Després d'aquest apartat, crec que el millor que puc fer és tornar a penjar part de la primera entrada al Tocaboires, que resumeixen el que busco:

Demetri de Faleron:

Els amics són aquells que en les alegries venen quan són cridats i en les tristeses sense ser-ho.

Rabí Nachman de Breslau:

Recorda-ho sempre:
l'alegria no és quelcom merament incidental
en la teva recerca espiritual.
És vital.

HAND SOLO

2009-07-12T04:16:00.003+02:00

Avui he celebrat l'aniversari de l'Anna (Martínez) dels Ulls Blaus. Hem anat a l'espectacle del Grec que ha preparat l'OBC, era un Carnaval dels Animals de Camille Saint-Saens i Pere i el Llop de Sergei Prokofiev, però en una versió diferent. El Carnaval tenia un espectacle impressionant creat per la companyia Kamchàtka. I la segona part era un curt en stop motion de Pere i el Llop magnífic, potser una mica dur pel públic infantil que hi havia.

I després hem anat al concert que en Fredy (el tete de l'Anna) feia al Michael Collins. Una brutalitat de grup hiperactiu que comença amb molta trempera i acaba el concert que han de dir prou per perill d'esgotament dels músics, el públic no en té mai prou.
Tenen un repertori que va des de Rollings, passant per Bowie, Santana, Queen, Bryan Adams, Bon Jovi, Van Morrisson fins a Coldplay.

Genial!!! I crec que el dia 31 de juliol a les 23:45 estarem al Kennedy's apunt de concert!!

Felicitat Anna i gràcies per haver-me presentat per fi els Tetes i el grup Hand Solo

Equip espanyol d'hoquei o selecció catalana encoberta?

2009-07-07T20:35:00.005+02:00

Avui per fi he vist un partit del mundial d'hoquei de Vigo. Més enllà que el partit ha estat molt rocós i pobre en quan a gols. M'he adonat que l'equip de la federació espanyola és completament catalana, fins al punt que m'he posat a riure quan en Quim Pauls traduïa al castellà les instruccions que donava Carlos Feriche.

És genial per què ara ja depenen totalment, al 100% dels catalans per ampliar la llista de campionats guanyats.

M'encantaria poder veure un partit de la Federació Catalana contra la Federación Espanyola. Des de fa anys, o des de sempre ser el resultat.

És un d'aquells desitjos que fa molts anys que somio poder veure i viure.

Josep Maria Guix, descansi en pau

2009-06-28T21:28:00.004+02:00

Ha mort l'Excel·lentíssim i Reverendíssim Josep Maria Guix, el bisbe emèrit de Vic.

Per a mi sempre ha estat una persona "propera". A casa som catòlics, les paraules i les accions del bisbe sempre han estat parlades i comentades. I ell va ser el meu referent de l'infància, religiosament parlant.

No recordo gairebé on va ser, però diria que una vegada al santuari de Puig-Agut vaig fer-li d'escolà i em va felicitar perquè havia executat correctament tot el ritual amb molta exactitud. Per un nen veure una persona tant important, crec que devia tenir 10 o 11 anys, que el felicita és molt important.

Anècdotes a part, el dia que es va presidir la última missa a la Catedral va fer una homília que hauria de ser lectura per a tots els que defensen la llengua i la nació catalana. Des de la Seu de Vic va fer una defensa de Catalunya que seguia la línia del seu predecessor el bisbe Ramon Masnou.

Sols em resta dedicar-li una pregària.

Sense paraules ... amb tristesa alegre!

2009-06-19T09:01:00.003+02:00

Ha mort Vicent Ferrer i Moncho estic trist perquè ens ha abandonat el català que a molts ens ha descobert l'Índia a través dels seus projectes.

Us recomano un passeig per la web de la Fundació que ell dirigia.

Em costa escriure ja que per a mi era un referent d'humanitat i ajuda al pròxim.

Descansi en pau!

Canet ejant: El final d'un capítol (8)

2009-06-17T08:50:00.006+02:00

Ahir estava molt nerviós, destrossat de no haver dormit bé, amb la panxa remoguda, ... Amb una hora molt llarga de temps vam arribar a Canet, és un poblet que cada dia que el trepitjo m'agrada més (especialment el barri del Castellet). Vam estar passejant per fer temps i per eliminar nervis. I quan ja era l'hora de començar em vaig relaxar per tornar a estar amb tensió per culpa d'en Gregori que em va dir que hauria de parlar. Però al final no em va tocar. M'hauria agradat agraïr a unes quantes persones presents o no tot el que va comportar el projecte. I per tant, com que no ho vaig poder fer de veu ho faré escrit.

A en Josep Maria Gregori i a en Bonastre per haver-me proposat el projecte. Lloar la tasca i l'empenta d'en Joan Robé per aconseguir que s'inventariés aquest preciós i valuós arxiu. El somriure en forma de "Bon dia jove" de Mossèn Àngel. Les amanides, el peix o la carn, els vins, la sopa de maduixots amb menta, les converses de futbol, els somriures, ... amb els de Can 6Q. I també a la familia Puigderrajols Rodríguez, altrament coneguts com a Vanesa, Teresa, Ramon i més recentment en Iago (moltes gràcies per aguantar aquesta presentació el dia del teu aniversari!!)

També m'agradaria agraïr als pares la seva part de feina en aquest projecte. La seva tasca era primordial ja que cada dia que havia d'anar a Canet a les 5 i 10 del matí sentia una veu o dues que em recordaven el meu compromís i després a les 10 o les 11 de la nit em venien a buscar a Vic perquè pogués allargar al màxim les hores de feina.

Alhora, també les faré passar per aquest paràgraf a la Maria i a la Cristina. La Maria crec que no s'aproparà a Canet perquè es creu que tot el poble és un arxiu (és broma!) i la Cristina si que hi tornarà perquè va tastar les delícies del 6Q i pel vici de l'arxiu! Algún dia hi hem d'anar a dinar!

Finalment, també hi apareixes tu. Tu, Laia, que quan anaven mal dades et menjaves els rénecs perquè anava retrassat de feina, o les neures que no aconseguiriem acabar-lo quan tocava. Quan ja no podia més em deies que faltava molt poc per acabar i m'arrencaves un somriure que feia tornar l'energia i les ganes d'acabar.

I per acabar fer una crida a tots els musicòlegs i intèrprets del país i forànis. Faré una afirmació agosarada, però avui em permeto la llicència: L'arxiu de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar possiblement és entre els cinc més importants de Catalunya en qualitat musical i en quantitat.

Amb la presentació i el sopar d'ahir ja dono per acabat aquest capítol de Canet. El primer gran projecte de recerca i la primera publicació.

Sols em queda dir gràcies a tots

_____
En aquesta entrada al blog no he parlat del sopar i el lloc perquè no era pertinent. Us deixo un enllaç perquè disfruteu i us plantegeu una visita: Casa Roura encara que jo sempre recomano al 6Q, cada un d'ells té el seu moment.

16o09 - 16j09= 18

2009-06-16T09:10:00.003+02:00

JA SOM MAJORS D'EDAT (EN MESOS)!!!

^^

PIOOOOOOOOOOO!

Homenatge a Pepe Rubianes

2009-06-09T08:51:00.002+02:00

Ahir a la nit, puntual com un rellotge a les 10 ja havia sopat, rentat plats i ja tenia les dents netes. No era per anar dormir d'hora, si no per veure l'espectacle en homenatge a Pepe Rubianes.

Va ser una cosa molt emocionant, però amb una manca de ritme impressionant per culpa de la gran quantitat d'anuncis que no ser per quins nassos ha de tenir aquesta mal anomenada "prime-time". Em vaig desesperar! Com pot ser que amb un espectacle ple de còmics a vessar m'estigui adormint? Sort que sols per poder veure el següent número vaig aguantar fins al final!

Això si, va anar in crescendo en humor, qualitat i homenatge al gran còmic galaicocatalà. He de reconèixer que vaig plorar molts cops d'emoció.

Jo, mai he pogut veure en Rubianes en directe, però el recordo a la radio amb en Grasset, amb l'Om, ... és una pèrdua molt gran, però hem d'aconseguir que el seu llegat perduri.

Gràcies Pepe!

Don Carlo de Schiller

2009-06-08T18:21:00.002+02:00

El meu germanet Pau està treballant en la producció musical de l'òpera Don Carlo de Schiller en la versió que presentarà Calixto Bieito aquest estiu.

Us adjunto la notícia i la foto que ha publicat El País, ell apareix assentat amb el seu violoncel a uns metres de Bieito.

MOLTES FELICITATS!!!

A LA PEREZA

2009-06-05T09:37:00.001+02:00

¡Qué dulce es una cama regalada!
¡Qué necio, el que madruga con la aurora,
aunque las musas digan que enamora
oír cantar un ave la alborada!

¡Oh, qué lindo en poltrona dilatada
reposar una hora, y otra hora!
Comer, holgar..., ¡Qué vida encantadora,
sin ser de nadie y sin pensar en nada!

¡Salve, oh Pereza! En tu macizo templo
ya, tendido a la larga, me acomodo.
De tus graves alumnos el ejemplo

me arrastra bostezando; y, de tal modo
tu estúpida modorra a entrarme empieza,
que no acabo el soneto... de per...

Manuel Bretón de los Herreros

***Per aquells dies de sofà i manteta!

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DEL FONS MUSICAL DE LA PARRÒQUIA DE SANT PERE I SANT PAU DE CANET DE MAR

2009-06-04T14:42:00.005+02:00

Bones a tothom!

Informar-vos que el dimarts dia 16 de juny a les 9 del vespre al centre parroquial de Canet de Mar presentem el llibre en dos volums sobre el Fons musical de la parròquia de Canet de Mar.

Prou!

2009-05-25T00:16:00.003+02:00

Hi ha dies que dius prou.

Prou del que t'envolta, del que et diuen, del que has d'aguantar, de les tonteries dels altres, de la manca de seriositat, d'haver de somriure sempre, d'haver-me de fer l'idiota i el despistat sempre per no discutir ni alçar la veu.

Hi ha dies que et penses que la gent es creu que ets idiota i tenen dret a prendre't el pèl per qualsevol cosa. I dir-te les com els hi surten a raig, que et poden dir el que volen i que encara els has d'ajudar quan et necessiten.

Avui estic cansat, demà sortirà el sol hi serà un nou dia.

1r sopar de becaris dels Arxius de l'Auditori

2009-05-21T01:14:00.003+02:00

Acabo d'arribar de sopar amb dues de les tres becaries que hi ha als arxius de l'auditori. Una bona experiència per conèixer aquelles persones que com tu estan fent-se el futur. La Sílvia té tot un màster en ser becària, ja fa uns quants anys que hi és, en canvi l'Aida és la petita i la que menys temps estarà amb nosaltres perquè vol conèixer diferents arxius i biblioteques per després orientar-se.

Ha estat una experiència molt divertida i interessant.

La pròxima etapa és fer una decorador o un informatico. Jejejeje

2009-05-20T13:42:00.002+02:00

Ja està pintat, ara he d'esperar que s'assequi i mirar si hi ha alguna clapa més fosca.

Després sols faltarà netejar el terra d'alguna goteta de pintura i treure els papers i la cinta protectora.

Escombrar, fregar i posar els mobles a lloc serà l'últim.

I algun cap de setmana pintaré l'habitació que és l'últim que falta al meu piset.

Ànims i energia renovada

2009-05-20T08:55:00.006+02:00

Ahir a la tarda vespre vaig tenir una conversa d'aquelles que marquen època i són com un gran pessic. Un cop a casa em vaig quedar pensant i donant voltes al que havia escoltat.

I avui quan ha sonat el despertador, m'he despertat com nou i amb l'energia renovada que aporten a certes paraules ben dites en el moment indicat. I ja estic apunt de pintar.

Us adjunto una foto d'avui al matí i quan estigui seca ja penjaré els resultats!

Apa, us deixo que el meu piset ja fa olor de pintura!

Hi ha una cervesa per a cada ocasió i estat d'ànim

2009-05-19T13:44:00.005+02:00

Hi ha una cervesa per a cada ocasió i estat d'ànim, per tant, avui després de tenir un intens matí de moure els mobles, empaperar els marcs de les portes, els interruptors i posar pasteta a les esquerdes i altres forats que he vist que no havia fet, anar a fer sacsejar la pintura blanca, posar els plàstics pertinents al terra i protegir les portes amb paper. He descobert que a casa o hi havia les eines pertinents per portar a terme la noble tasca de pintar parets.

En aquell moment de xofisme ha aperegut la companya de pis i ha verbalitzat el mateix pensament que jo. Ha trucat a la persona que els té i avui al vespre els tindré a casa.

Mentre em plantejava el dinar (carxofes a la planxa i "tai") he pensat en fer una cerveseta, però no en tinc cap a la nevera. Massa partits emocionants del Barça, jajajaja.

I amb cara de resignació he llegit el correu i passeja't pel "llibre de cares". Sorpresa un missatge de la cervesera de la comarca. Quina alegria i decepció! No esperava un missatge d'ells i no tinc una cervesa per fruir. Què hi farem. He fet un passejada per la seva pàgina hi he començat a pensar amb vosaltres, especialment amb en Vicent, jejejejeje. La pròxima que ens veiem ja tindré localitza't un lloc on anar a xerrar de tot i de res. Hi haurà tast de la Companyia Cervesera del Montseny. Descobriràs que a Osona a part de embotits i botifarra de primera com els de Can Cerilles de Manlleu hi ha cervesa.

Alhora he recordat el que tenim pendent Susanna, hi he estat mirant on poder anar i m'he trobat amb un dilema. Qualitat o quantitat, quantitat per sobre de tot mai ja que és molt i molt dolent per a la salut i la butxaca. Després d'esborrar uns quants llocs, i pensant en que quedés apropet de casa, m'he quedat amb La Cervesera Artesana o el Haddock Bar. Ja ho triarem.

A part, Vicent he descobert algunes webs interessants per fer allò que un dia parlavem! Ja les penjaré un altre dia i també alguns llocs per anar a beure una bona cervesa.

Us deixo que és hora de preparar el dinar!

Les emocions

2009-05-18T18:13:00.002+02:00

Les emocions són un estat que no es poden controlar i cada cop més crec que s'han de deixar aflorar ja que, almenys jo després em sento molt i molt millor.

Fa una temporada que m'adono més del que visc i com m'emociono.

L'emoció és una reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible. (això és el que diu el diccionari de l'IEC)

Des d'emocions banals com els últims 20 minuts del Barça al camp del Chelsea fins a l'entrevista que l'Albert Om ha fet avui a l'Andy Trias al Club de TV3 o l'emoció que experimento quan acabo les partitures sense haver d'anar a dormir quan surt el sol o l'emoció de saber que demà passat et quedes sense beca, sense feina i tres hores després et truquen per dir-te que et renoven.

N'he experimentat de tots tipus i realment crec que fan créixer l'ésser com a persona.

Fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar

2009-04-18T11:28:00.008+02:00

Per fi ha sortit publicat els 2 volums del fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar.

Són 2 volums de 1013 pàgines amb 1196 entrades d'autor i 923 anònims.

Molts dimarts de pujar i baixar de Manlleu a Canet, moltes hores de feina, moltes fotografies i encara més fitxes.

També i s'ha de reconèixer dinars al 6Q, esmorzars al Antic Unió.

Grans i llargues converses, molt aprenentatge amb en Josep Maria Gregori.

Us adjunto unes fotos dels volums!

12+6

2009-04-15T20:56:00.000+02:00

AVUI 12+6!

^^ PIO PIO PIOOOOOOOO!!!!

El camí cap al futur II

2009-03-24T18:29:00.005+01:00

El camí semblava que era força pla, però pujava una gran muntanya fent esses i no s'adonava que a cada corba tornava gairebé a passar pel mateix lloc però uns metres més amunt. El terra era carregós de trepitjar ja que estava ple de pedres i forats.

Ja portava molts dies caminant, estava cansat i carregat caure sempre en el mateix tipus d'esbornacs. Tenia molta paciència, però el camí estava cada cop més ple de forats i antics bassals plens de fang mig sec per les últimes tempestes.

Però aquell dia, estava emboirat, no podia veure on trepitjava i va caure en un clot profund i ple de fang. La impotència i la ràbia van aflorar a través de la seva boca. Va començar a cridar amb els ulls encesos de sang, donava cops a tort i a dret. De cop quan ja estava apunt d'abandonar es va aturar a reflexionar, va respirar profundament i això el va asserenar.

Un cop fora del clot va ser conscient que aquell era un forat no gaire profund però havia suposat la primera caiguda. Es va plantejar com reaccionaria si quan més endavant queia per una escletxa o per un pou i va adonar-se que havia tingut una reacció descomunal donada pel desconeixement del dolor físic i mental.

Va decidir pendre mesures i agafar el bastó per poder prevenir les caigudes i amb ànims renovats va seguir el seu ascens.

Esfumar-se, escapar, plantar cara, enviar-ho tot a pastar fang o encarar-se i solucionar?

2009-03-24T10:42:00.001+01:00

Hi ha moments de la vida que arribes al límit de la racionalitat per entrar a la irracionalitat, per a mi és aquell punt en què veus més viable agafar quatre trastos fer un farcell i tocar evadir-se del món conegut deixant tot allò que pot ser un pont al passat.

Però hi ha d’haver una diferència entre el que penses en calent i el que realment faràs o diràs i és una quarentena mental que t’obliga a pensar i repensar, a valorar, a pesar els pros i els contres i sobretot a calmar la bèstia cínica i maquievèlica que som.

Gràcies a les muses, ahir quan estava apunt de fer-la grossa va ressonar dins el meu cap la música d’armes dels Gonzaga, altrament coneguda com la toccata de l’Orfeo de Monteverdi. Per què? No ho ser, però si que em va ajudar a pensar.

Crec que aquesta tarda aniré a comprar uns quilos de paciència i tranquil·litat i me’ls menjaré per berenar. Els necessito.

Dedicat a l'Eudald Sellarès

2009-03-21T11:46:00.008+01:00

Benvolgut Eudald,

Sempre t'he tingut per una persona intel·ligent, bona persona, ... potser no ens coneixem gaire, però la teva família començant per la teva àvia i acabant per la teva germana, passant pel teu pare us tinc una estima especial.

Però avui m'has tocat el que no sona amb el text d'Episodis Quotidians, ep. 3 dient:

Aquella part del telenotícies que ve precedida per la publicitat
de la petrolera espanyola sobradament coneguda

La petrolera espanyola a la qual et refereixes és CEPSA?

Però, crec que et refereixes a REPSOL. Segons la Comisión Nacional del Mercado de Valores i l'adreça de la seva seu corporativa, però això és fruit de la privatització de la empresa estatal, entre d'altres motius. Però actualment té un perfil català, segons la meva forma de veure. I a continuació t'argumentaré perquè tinc aquest punt de vista.

La petroliera en qüestió actualment està dirigida pel Sr. Antoni Brufau Niubó i com està controlada per dues empreses catalanes, Gas Natural i Criteria CaixaCorp. Per a mi són dos motius suficients per poder dir que aquesta empresa és catalana.

Actualment, l'imatge d'una empresa és més important fins a cert punt que els productes i les inversions que té. Per tant, et faré una relació dels patrocinis esportius que té aquesta empresa. Et podràs adonar que a través dels equips el nostra país sempre està representat.

Motociclisme:

Mundial de Velocitat:

Repsol Honda Team - Dani Pedrosa
Repsol KTM - Esteve Rabat i Marc Márquez

Trial:

Repsol Montesa - HRC - Toni Bou i Laia Sanz Pla-Giribert

Rally:

Repsol KTM- Marc Coma, Jordi Viladoms i Gerard Farrés

Automovilisme:

FIA World Touring Car Championship:

Seat Sport - Jordi Gené

Formula Renault 3.5 Series:

Carlin Motorsport - Jaume Alguersuari

I Fins l'últim Rally París-Dakar:

Mitsubishi - Joan 'Nani' Roma

Tots aquests equips són reconeguts a nivell mundial, però el que m'interessa és el que aglutina a tots els pilots, són nascuts a Catalunya.

Per aquest motiu, crec que aquesta empresa és catalana.

I canviant de terç, però seguint amb el teu text en aquest "país tant petit que quan el sol se'n va a dormir..." amb tant canvi de relleu (planes, valls, muntanyes, rius, boscos, camps, carreteres) un dels esports més difícils ... és fer la predicció del temps que sigui exacte. Per això és important tenir malalts de la meteorologia com en Rodríguez Picó, en Molina, ...
La poden cagar i molt si, però els mitjans tècnics i la dedicació és brutal, si no els hi ho preguntes als de la televisió pública espanyola ja que tenen una catalana formada a la nostra estimada televisió catalana, la Mònica López, com a cap de serveis meteorològics.

I per acabar, l'exercici de resum de dades que fan és brutal, aquests senyors amb la tecnologia de la qual disposen poden fer prediccions impressionants.

I per acabar, dóna records als de casa i sobretot a l’àvia!

PaGaGanini

2009-03-01T22:17:00.003+01:00

Aneu-hi!

És un espectacle IM..PRESSIONANT!!!!

IM-PRESSIONANT!! SEGUR SEGUR QUE REPETIM!!!!!!

No hi ha paraules per descriure el que passa durant 90 minuts, sols riures i aplaudiments continuus

Aneu a PaGaGnini

Per comprar les entrades feu clic aquí!

pensaments d'una persona anònima

2009-02-28T02:41:00.002+01:00

La llum és tènue perquè utilitza bombetes de baix consum, el radiador ja fa mitja hora que està apagat, la televisió ofereix la seva cara més negre i sols sent la ramo del carrer, el pas d'algun cotxe o taxi. Està cansada, té la ment espessa del dia i de la setmana, però no té son.

Fa dies que té alguna cosa al cap que no acaba de sortir o simplement són els problemes de sempre que no la deixen dormir. És feliç com està, però li falta certa estabilitat per no haver de fer cada dia comptes per controlar si arribarà a final de mes.

Li fan mal els peus, però encara porta les sabates de taló que tan li agraden. Les mandíbules encara s queixen perquè l'espectacle que avui al vespre ha vist ratllava el sublim de l'humor.

Mentre està assentada al sofà li pugen les llàgrimes d'impotència perquè no sap com encarar el futur ja que en les pròximes setmanes hi ha unes quantes coses que li poden variar el futur cap a millor o diferent. S'ha arraulit a la punta del sofà per sentir-se protegida ja que el braç que l'abraça avui no hi és. Buscant la millor posició entre els coixins troba la bossa de la feina. Es mira els papers i compte mentalment els dies que falten per entregar-los i es diu que no li passarà com lúltima vegada que els va entregar a poc minuts abans de la reunió.

Està trista, cansada, sense son, atabalada pel que li ve a sobre, però feliç perquè treballa no com alguns amics que no tenen feina. Mentre s'anima fent aquesta comparació s'assenta, busca el cendrer amb els dits, i amb l'altra mà agafa un cigarret i l'encén.

Des del sofà escolta el silenci, mira la columna de fum que neix dels seus dits i fa el primer badall que l'avisa que potser seria hora de començar a dormir. Però, recorda que no s'ha fet el llit i ja són les tres del matí. Li fa molta mandra i decideix que per avui dormirà al sofà perquè el fred de l'habitació i posar el llençol de sota i el nòrdic la desvetllaran de nou. No potser ara té la son suficient per dormir bé unes hores.

S'alça per anar buidar el cendrer que ja està fins dalt de restes de cigarrets, tanca el llum del menjador, es prepara el llit d'una forma mal destre i es posa a dormir pensant que demà o quan es llevi serà un nou dia.

Per juny em llicencio

2009-02-21T15:32:00.001+01:00

Ahir no va ser un gran dia, els nervis em van jugar una mala passada.

Per tant, per juny em tornaré a examinar d'Edat Mitjana Tardana.

No passa res, ha estat un cop fort, però m'en sortiré.

Una abraçada!

Avui pot ser un gran dia

2009-02-20T11:38:00.002+01:00

D'aquí unes hores seré conscient si puc celebrar que he acabat Musicologia o si s'allargarà fins juny. Els que em coneixeu ja sabeuque si no estic ben prepara't no acostumo a presentar-me. Doncs ara mateix no ser que faré un cop hagi llegit l'examen. O sigui que estic com sempre.

Ai ai aiiiiiiii que diria l'enano! jajajajaja

Doncs això, que potser us començo a trucar per dir-vos que després de 6 cursos i un quatrimestre sóc musicòleg o si no us dic res compteu que serà per juny.

Una abraçada

Seminari de formació per a la catalogació de fonts musicals històriques

2009-02-13T16:23:00.003+01:00

Demà començo a Lleida un seminari per millorar i ampliar els meus coneixements sobre catalogació de fonts musicals històriques.
El seminari s'anomena seminari de formació per a la catalogació de fonts musicals històriques l'imparteix José Luis Maire i l'organitza l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Us adjunto el temari:

• Introducció a la catalogació de fonts musicals.

• Projectes de catalogació de fonts musicals a Europa i Amèrica.
• Catalogació de manuscrits musicals.

• Introducció als registres d’autoritat: nom/persona, entitat, matèries.

• Títols uniformes en música.

• Encapçalaments de matèria per a música.

• Recursos bibliogràfics per a la catalogació.

• Recursos a internet per a la catalogació de partitures impreses i manuscrites.

• Taller i discussió sobre exemples de catalogació de fonts musicals.

Les dates són: 14 de febrer, 6 i 7 de març i 23 de maig

Cal dir que és un curs gratuït i que suposo que no tindran cap problema si algú s'hi vol afegir.

El contacte és:

Servei de Difusió Interior
Institut d’Estudis Ilerdencs
Plaça Catedral s/n - 25002 Lleida
Tel. 973 271 500
Fax. 973 274 538
Apt.79 - 25080
difuint@diputaciolleida.cat
www.fpiei.cat

MOTIVA'T!!

2009-02-04T20:41:00.002+01:00

JAMES ALLEN: Una persona no pot triar directament les circumstàncies, però sí que pot triar els seus pensaments i indirectament donar forma a les circumstàncies"

JOSÉ MARIA ACOSTA: "El triomfador és el que fa coses que potser no li vénen de gust per aconseguir les que sí que li vénen de gust"

STEPHEN COVEY: "La motivació és el foc intern"

ANTHONY ROBBINS: "¿Com puc viure avui per crear un demà en el qual no estic compromès?"

Extret de L'ofici de viure programa de Catalunya Ràdio del dia 4 de febrer del 2009

38 dies

2009-01-13T23:41:00.002+01:00

D'aquí a 38 dies ja hauré fet el meu últim examen de Història i Ciències de la Música. Espero i desitjo aprovar-lo ja que em suposarà obtenir la llicenciatura.

Han estat 6 cursos i mig, encara que el segon podriem dir que no va comptar a nivell acadèmic.

Molts matins de facultat, moltes hores de biblioteca i de bar, milers de quilòmetres, moltes fotocòpies i llibres llegits i comprats, un munt de discos escoltats, visites als despatxos dels professors, a la secretaria del departament, no tanta quantitat de partitures llegides com hauria estat convenient, moltes amistats, molts musicòlegs coneguts i uns quants amics per tota la vida, dos cursos de becàri al Institut de Musicologia "Josep Ricart i Matas", el projecte d'inventari d'arxius d'en Gregori (Ripoll i Canet), els divendres al Pi donant un cop de mà a l'assignatura de Patrimoni, els dimarts d'Orquestra a l'Autònoma, la beca a l'arxiu de partitures de l'OBC, ... i un munt d'històries viscudes que algun dia potser recordaré, però que ser que m'han fet créixer com a persona.

Acabo, ja en tinc ganes des de fa temps, per no dir anys, però les circumstàncies de la vida han estat així.

Estic molt content, perquè ara es tanca una etapa i n'apareix una altra de nova, segur que serà igual d'interessant, però no serà a la UAB.

Moltes abraçades i petons a tots als que heu compartit aquests anys amb mi.

El 2008, any de canvis

2008-12-29T12:02:00.003+01:00

El 2008 ha estat un any de grans canvis, però sobretot de grans alegries.

Ha estat un any que ha tingut dues grans parts. La divisió de l'any no és geomètrica si no que es parteix pel dia 20 d'agost. Aquest és el dia que vaig començar a viure fora de casa els pares. Ha estat un canvi molt i molt gran. Abans sols havia de pensar amb viure i amb fer que tot allò meu anés a bon port, però no havia de pensar amb tot allò que forma part de la logística de viure. Actualment dedico gairebé més temps en pensar que menjo, si hi ha prou roba bruta per posar una retandora, que he de netejar, que he de fer la feina, que he d'anar a comprar, ...

Hi ha hagut moments durs i punxaguts, podriem dir que he enllaçat, l'Angliru, el Tourmalet i el Mortirolo, però sempre amb alegria i recolzament dels que comparteixen el meu dia a dia. A tots tres agrreixo les converses i els ànims per avançar i sobretot vull agrair a la Laia i als meus pares el cop de mà que he necessitat per alçar el cap.

Ara mateix, no puc dir que estigui flotan en un mar de pètals de roses, però he pogut alçar el cap i sortir de l'ofec que en certs moments he tingut.

Cal dir que en cap moment he perdut l'alegria i la felicitat.

Moltes gràcies a tots i us desitjo molt bon 2009!

Una abraçada

Us desitjo el bon Nadal

2008-12-26T23:06:00.000+01:00

DESEMBRE

QUAN VE NADAL FEM EL PESSEBRE

AMB RIUS, MUNTANYES DE COLORS,

EL CAGANER, L'ESTRELLA, L'ÀNGEL,

EL NEN, LA MARE I ELS PASTORS,

CANTEM CANÇONS I I MENGEM NEULES,

TAMBÉ TORRONS I ALTRES LLAMINS,

I PER ARRODONIR LES FESTES

QUE OMPLEN DE JOIA GRANS I NINS

ENS ABOQUEM A LES FINESTRES

A ESPERAR ELS REIS QUE VAN VENINT.

MIQUEL MARTÍ I POL

El camí cap al futur

2008-12-06T16:33:00.005+01:00

Els dies passen i van avançant, però l'horitzó encara és fosc, una mica més obscur que el passat.
Però el caminant va endavant sempre perquè comença veure clara la ruta, però és dura i difícil, està al principi de la pujada a la muntanya. No sap com n'és d'alta i costeruda la muntanya ja que no té fi.
Però sap que un dia entre l'espessa boira de cop i volta veurà el cel blau i quedarà enlluernat amb el sol. En aquell moment esdevindrà l'ésser més feliç ja que el seu interior s'haurà alliberat de tot el seu pes i podrà afrontar les etapes següents que seran igual o més llargues.

El caminant, molt sovint es repeteix aquell poema de Machado que diu:

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.

Nunca persequí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.

Així va camninant vers el seu objectiu que no deixa de ser un llarg viatge a un futur incert o com diuen els àrabs segueix el camí del maktub.

Congrés Internacional Il più bel nome de Antonio Caldara (1708), i les músiques de l’època de la Guerra de Succesió. Barcelona, 9 – 12 desembre de 200

2008-11-11T20:05:00.003+01:00

Congrés Internacional
Il più bel nome de Antonio Caldara (1708), i les músiques de
l’època de la Guerra de Succesió.
Barcelona, 9 – 12 desembre de 2008
Aquest any se celebra el 300è aniversari de la primera òpera que fou
interpretada a Barcelona, el Componimento da Camera composat pel mestre de
capella de música de la cort de Viena Antonio Caldara ( 1670-1736), en ocasió de
l’onomàstica de la reina Elisabeth de Brunswick i Wölffenbüttel, esposa de
l’Arxiduc Carles d’Àustria, pretendent a la Corona d’Espanya i resident a
Barcelona des de 1705. L’obra fou creada expressament per a la cort de
l’Arxiduc a Barcelona, on l’autor hi residí durant unes curtes estades.
Els estudiosos de l’època digueren que en realitat no era una òpera sinó
una cantata , que fou interpretada de forma representada; al contrari, de
l’anàlisi de la partitura original se’n desprèn que es tracta veritablement d’una
òpera, com ho palesa, en primer lloc, l’estructura des nivells de les instàncies
vocals: 21 àries da capo i 21 recitats, interpretats per cinc personatges (Giunone,
Venere, Ercole, Paride i Il Fato) com també diversos concertats vocals i
instrumentals, i una orquestra amb la formació habitual d’aquesta època: dues
flautes, dos oboès, dues trompes, corda i baix continu; la valoració d’aquests
elements, adés per la quantificació dels moviments, adés per la coordinació
dramàtica interna i les proporcions del conjunt, decanten l’opinió vers una
veritable òpera, que suposa per a Barcelona la primera interpretació del gènere i
per a Espanya, la primera òpera italiana representada.
I più bel nome fou representada el 2 d’agost de 1708 a la Sala gòtica de la
Llotja; en ocasió de la celebració d’aquest Congrés Internacional, hem acudit a
diverses instàncies per a fer possible l’estudi d’aquesta primera òpera, com
també la seva interpretació en el mateix lloc original, és a dir, la sala gòtica de la
Llotja, avui dependent de la Cambra de Comerç de Barcelona. Es farà un tipus
d’interpretació que combini la música vocal i instrumental amb una acció
gestual per part d’actors de l‘Institut del Teatre de Barelona. Hem sol·licitat a S.
M. la Reina d’Espanya que accepti la presidència d’honor del Congrés.

**** PER INFORMACIÓ DIRIGIU-VOS: Institut de Musicologia "Josep Ricart i Matas"

imricartimatas@gmail.com

Silenci ... es necessita tranquil·litat

2008-11-08T21:15:00.002+01:00

Hi ha dies que el que millor es pot fer és una cura de silenci i solitud.

Són moments que no saps que et passa fins que et planteges si és que fa molt temps que no estàs sol i decideixes que si el mal humor que t'aflora és per això.

Per tant, avui i demà estaré reclòs a casa estudiant viola, posant arcs i planxant camises.

VIOLA, el RETORN!

2008-11-03T19:11:00.003+01:00

Avui és el dia 1 d'una nova etapa musical i personal. He tornat a anar a classe de viola.
Em sento super feliç perquè l'última espina clavada, acabar el grau mitjà de viola, comença a desapareixer.

No ser quan tardaré a acabar, però ho aconseguiré.

Novetats familiars!

2008-10-31T17:57:00.002+01:00

Hi ha novetats a casa meva, dijous va retornar a Nigèria la meva cunyada i no torna fins febrer o març. I avui el meu germà està de reunions a Brussel·les i demà marxarà direcció a Colòmbia i tornarà al principat, o no, a l'abril. Per tant, un altre any felicitant-los via mail per l'aniversari i les festes de Nadal. Ara feia dos anys que no marxaven a treballar per Metges Sense Fronteres. Suposo que hem retornat a la seva rutina.

Espero que us vagi molt i molt bé!

Programa de pel·licules!

2008-10-23T18:27:00.003+02:00

Avui ja he tancat gairebé tot el programa de pel·licules, sols em falta completar les fitxes amb l'OPA'S. Demà ho faré amb un moment. Però ja estic tranquil, per tancar el programa sols falten els arcs que he començat a posar.

A veure si demà puc fer inventari de l'arxiu.

M'encanta la feina i cada dia s'aprèn!

NOVETATS!!

2008-10-21T16:46:00.002+02:00

Ja fa una setmana he començat a treballar!
Estic d'assistent a l'arxiu de partitures de l'OCB. És genial perquè a part d'estar fent inventari del fons de partitures de l'orquestra estic veient com es mou una orquestra professional. Tot un món!

Fins divendres estaré sol! Estic una mica cagadet, però espero que no em passi res.

Ja us explicaré!